En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:

• alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;
• els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
• els noms que acaben amb -us: cactus, globus, focus, corpus, fetus, porus, virus, etc.;
• els noms compostos que tenen l'últim element flexionat en plural: comptagotes, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, rentaplats, somiatruites, trencaclosques, etc.
• un conjunt escàs d'adjectius: isòsceles, llepafils, norris...;

Cal recordar que el nom ritu (conjunt de cerimònies d'un culte, per exemple: ritu catòlic) no és un nom invariable i el seu plural és ritus.

D'altra banda, també hi ha uns quants adjectius manllevats que són invariables, com ara beix, marengo, multimèdia o unisex.

Un cas particular és el de llapis. Malgrat que col·loquialment de vegades es fa el plural llàpissos, cal recordar que aquest mot és invariable: un llapis, tres llapis.

La tendència a diferenciar el singular del plural i l'analogia respecte dels mots acabats amb un plural en -os explica els usos d'aquests plurals col·loquials com ara llàpissos (per llapis), dillunsos (per dilluns) i dijousos (per dijous).